ocular

m
Física

Lent o sistema de lents d’un instrument òptic que és situat en el lloc on l’observador aplica l’ull i que serveix per a augmentar la imatge produïda per l’objectiu.

L’ocular constituït per un sistema de lents és anomenat positiu o bé negatiu, segons que el pla focal del sistema sigui situat, respectivament, entre les lents del sistema o no. Els instruments que consten d’un ocular són la ullera astronòmica, el telescopi i el microscopi. L’ocular més simple consisteix en una lupa ordinària, i és poc emprat, perquè únicament dóna bones imatges en un camp bastant petit. Un segon tipus d’ocular és l’anomenat ocular de Huygens, que és un sistema de dues lents planoconvexes; generalment no presenta les aberracions d’astigmatisme i de distorsió, té un camp de visió de 40° ben definit i és molt utilitzat. Algunes vegades hom munta un reticle en el pla focal interior per efectuar mesures dels objectes observats. Un tercer tipus d’ocular és l’anomenat ocular de Ramsden, que és constituït per dues lents planoconvexes; no és totalment corregit d’aberracions i solament forma bones imatges dins un camp de 35°. Actualment hom construeix oculars molt complexos, constituïts per sistemes de moltes lents, amb les quals hom corregeix apreciablement totes les aberracions produïdes per l’astigmatisme, la curvatura i la distorsió de les lents, i hom obté camps de visió definida de 65° o més.