Hom parla d’ocupació de territoris sense amo, referida principalment a territoris colonials. L’ocupació de guerra o militar és l’exercici temporal de la sobirania sobre el territori d’un estat estranger, fonamentat sobre la possessió de fet. Aquesta ocupació cessa després del signament d’un tractat de pau i el territori és restituït a l’estat de què depenia abans del conflicte o resta annexat al territori de l’ocupant. Aquesta ocupació, a més, pot generar el dret d’efectuar requises i d’obligar a pagar imposts als ocupats. L’ocupació pacífica és efectuada per tal de garantir les estipulacions d’un tractat de pau. Aquest fou, per exemple, el cas de l’ocupació de la riba esquerra del Rin prevista pel tractat de Versalles (1919). L’ocupació mixta, efectuada en temps de guerra, té com a base un acord entre els bel·ligerants. Fou reglamentada per la Convenció de la Haia (1907) i per la Convenció de Ginebra (1949) per a la protecció de civils en temps de guerra.
f
Dret internacional