Arquitectònicament, repetia la forma del teatre grec clàssic, però adquiria un desenvolupament vertical més notable, per tal d’afavorir l’acústica de les audicions, i oferia, en l’escena, unes dimensions més reduïdes. Un dels odèons més antics fou el que Pèricles ordenà construir a Atenes (vers el 422 aC) amb la fusta de les naus perses capturades. Fou destruït per un incendi i, bé que fou reconstruït posteriorment, amb prou feines n'han estat conservats vestigis. Herodes Àtic en feu construir un altre (que, restaurat, encara es conserva actualment), al peu de l’Acròpolis atenesa. Aquest degué ésser cobert. També eren coberts els altres odèons més coneguts (els de Gortina, Efes, Epidaure, Patres, Pompeia, etc.).
m
Art
Teatre