Fill del duc Llop I (mort el 675) i casat amb Gualtruda, filla o, més aviat, neta del duc Boggis I i de Santa Oda, o bé fill d’aquests darrers. Succeí en el govern per mort de l’esmentat Boggis i renúncia de sant Hubert, fill del duc Bertran I, que cogovernà amb el seu germà Boggis.
Regí el territori comprès entre els Pirineus, l’Atlàntic, el Loira i el Roine i arribà a ultrapassar aquest. El 717 fou reconegut com a sobirà per Xilperic II i s’hi alià per lluitar contra Carles Martell, però després de ser derrotat el 718 o el 719 feu les paus amb Carles i li lliurà Xilperic. Amb un fort exèrcit d’aquitans i de francs, el 720 derrotà el valí al-Samh, que havia pres Narbona i posat setge a Tolosa. El 731 s’alià amb el valí de la Narbonesa, el berber Munussa, que s’havia revoltat contra Còrdova, i casà la seva filla amb aquest. Derrotat, però, Munussa a Llívia per ‘Abd al-Raḥmān ibn ‘Abd Allāh al-Gāfiquī i mort, la seva vídua fou enviada pel vencedor al serrall del califa de Damasc. El 732 al-Gāfiquī es llançà contra Odó, prengué Bordeus, desfeu les tropes aquitanes i saquejà Poitiers fins que, camí de Tours, fou derrotat i mort per Carles Martell. Un cop hagué mort, fou enterrat a l’illa de Re en un monestir que havia fundat.