L’estudi de l’oferta com a magnitud global o agregada constitueix una anàlisi de les condicions generals i històriques del procés de producció, és a dir, del grau de desenvolupament de les forces productives, així com de la identificació dels centres de decisió sobre el què, quant i com produir, amb les repercussions consegüents sobre tots els individus que intervenen en el procés. És des d’aquest punt de vista d’anàlisi global de les condicions de producció que fou analitzada l’oferta pels economistes clàssics, tot concedint-li un lloc principal en l’estudi del mercat i de la formació dels preus. Amb el marginalisme, la importància atorgada a les decisions individuals dels subjectes econòmics situà la consideració de l’oferta en un segon lloc respecte a la demanda, i se centrà en l’estudi d’aquella com a relació de decisions de vendre un producte determinat, amb d’altres variables, fonamentalment el seu preu. Entre aquestes variables que poden influir sobre les quantitats ofertes per a cada productor hom considera: el preu del producte de què es tracta; els preus dels altres productes, la incidència dels quals serà distinta segons que siguin substitutius o complementaris; els preus dels factors de producció; les finalitats i decisions consegüents dels productors o empreses; i l’estat de la tecnologia. De totes aquestes relacions, la coneguda amb el nom genèric de corba d’oferta és la que representa les variacions en les quantitats de béns que els productors estan disposats a vendre, respecte a les modificacions del seu preu. La forma gràfica d’aquesta relació —que suposa constant o determinant la incidència de totes les altres variables— presenta un pendent positiu; és a dir, la quantitat que hom està disposat a vendre creix amb el preu. Per mesurar el grau en què les modificacions dels preus afecten les decisions de vendre es fa referència a llur elasticitat.
f
Economia