La seva finalitat era de reunir tots els mots usats en la literatura antiga i moderna i en totes les varietats actuals de la llengua parlada. Dirigides per Pompeu Fabra, hi col·laboraren, entre altres, Pere Barnils, Antoni Griera i Manuel de Montoliu, i, més endavant, Ramon Aramon i Serra, Josep M.Casas i Homs i Joan Coromines. El 1939 cessà la seva activitat i els seus materials restaren fora de l’abast de l’Institut. Tingué cura de la publicació del Butlletí de Dialectologia Catalana (volums I-XVIII). Fins el 1989 —any de l’aprovació dels nous estatuts de l’IEC— no hi tornà a haver activitat a les Oficines Lexicogràfiques. El 1990 en fou nomenat director Joan Bastardas i el 1992 la direcció passà a M.Teresa Cabré. A partir d’aquest any, les Oficines emprengueren l’elaboració del Diccionari de la llengua catalana, que sortí publicat el 1995.