La llargada del cos oscil·la entre 10 cm (les espècies més petites) i 12 m (les més grosses). Gairebé no hi ha escanyament entre el tronc i el cap, i la regió caudal es caracteritza per una reducció progressiva del gruix de la secció. Tot el cos és recobert per un estrat d’escates còrnies. Les escates del cap adopten generalment una disposició regular i característica de cada espècie. Les del dors són petites, allargades i disposades en diverses fileres, i les del ventre, anomenades plaques, són amples, rectangulars i disposades en una sola filera. Tres o quatre vegades l’any l’animal renova tot l’estrat corni (muda) de manera que aquest surt formant una sola peça i resta al descobert la nova pell. La columna vertebral és molt flexible i permet els moviments de l’animal; a més es característica pel fet que cada vèrtebra és proveïda de dues costelles que s’uneixen amb les plaques ventrals, la qual cosa facilita més encara aquells moviments. La boca presenta dents implantades en les parets internes de la mandíbula, del maxil·lar superior, del premaxil·lar i del paladar. En les serps verinoses hi ha un o dos parells de dents proveïdes d’un canal, pel qual flueix el verí produït per una glàndula verinosa. Segons la situació d’aquestes dents verinoses, les serps poden ésser dividides en proteròglifes i solenòglifes, en les quals les dents verinoses són situades al davant, implantades en l’extrem anterior de l’os maxil·lar, i opistòglifes, en les quals aquestes dents són implantades en la part posterior de la boca. Les proteròglifes i les solenòglifes utilitzen les dents verinoses per a matar la presa abans d’empassar-se-la, mentre que les opistòglifes, atesa la situació de les dents verinoses, les utilitzen per a immobilitzar la presa per a ppoder-se-la empassar. Les serps no verinoses que mengen preses grosses, les maten ofegant-les mitjançant la pressió efectuada pel cos cargolat al voltant de la víctima. A fi de poder ingerir preses molt més grosses que llur diàmetre, les serps presenten una boca molt dilatable, puix que els maxil·lars són units al crani mitjançant lligaments elàstics, l’os quadrat amb el qual cada branca de la mandíbula s’uneix al maxil·lar és mòbil, i les dues branques de la mandíbula no són soldades per davant i solament són unides per un lligament elàstic. A més, tot el tub digestiu és molt dilatable, la pell del cos és flexible, i no hi ha estern ni cintura pectoral ni pèlvica, que podrien dificultar el pas de la presa pel tub digestiu. La glotis pot dirigir-se cap endavant quan l’animal ingereix la presa, i així no hi ha perill d’ofegament. L’aparell respiratori manca de pulmó esquerre, i l’aparell excretor no té bufeta urinària. L’aparell reproductor masculí presenta dos òrgans copuladors proveïts de punxes i ungles a fi d’aferrar-se a l’òrgan femení durant la còpula. L’acoblament és a la tardor o a la primavera. Són ovovivípars o ovípars. En els ovípars la incubació té lloc mitjançant la calor ambiental, excepte en els boids, que la fan amb llur cos. Els sentits són molt modificats. Els ulls són protegits per una membrana nictitant que es muda amb la resta de la pell. No hi ha orella externa, ni mitjana, ni trompa d’Eustaqui; no poden sentir, doncs, cap vibració transmesa per l’aire, però sí pel sòl, puix que la columel·la connecta amb la mandíbula. L’olfacte, ultra les fosses nasals, presenta l'òrgan de Jacobson, format per dues fossetes situades al sostre de la boca, que analitza les partícules olfactòries recollides per cadascuna de les dues puntes en què acaba la llengua. En algunes serps verinoses hi ha un òrgan sensorial especial entre cada ull i l’orifici nasal respectiu, que detecta la calor despresa per un animal homeoterm, i això els permet d’adonar-se de la presència d’una presa, tot i que no la vegin. Els ofidis es mouen mitjançant contraccions musculars ondulatòries que recorren tot el cos i que corresponen a cinc sistemes diferents de desplaçament. Habiten en tot tipus d’ambient, car, bé que molts són terrestres, n'hi ha d’aquàtics i hipogeus. La majoria habiten en ambients temperats, entre els 15° i 40°C. Hom en coneix més de 2 500 espècies, repartides en 10 famílies.
m
pl
Herpetologia
Ofidi (Serp de collar)
© Fototeca.cat-Corel
Subordre de rèptils escatosos, que tenen el tronc i la cua molt llargs i de secció circular, mancats d’extremitats anteriors i posteriors, bé que en alguns grups primitius hi ha restes de les posteriors.