ofiuroïdeus

m
pl
Zoologia

Classe de l’embrancament dels equinoderms formada per animals de cos estrellat, amb un disc clarament diferenciat dels braços, caràcter que els distingeix dels asteroïdeus.

Els braços són llargs, serpentiformes i subcilíndrics, generalment cinc, proveïts de plaques articulades i, a vegades, també de punxes. La locomoció té lloc gràcies als braços i no per mitjà dels pedicel·laris, que són reduïts i manquen de ventosa. L’aparell digestiu consta d’un esòfag curt que condueix a un estómac en forma de sac lobulat, contingut totalment en el disc; manquen d’intestí i d’anus. L’aparell ambulacral presenta un conducte circular amb quatre vesícules de Poli i cinc conductes radials, i s’inicia generalment en una placa madrepòrica interradial. Òrgans característics d’aquest grup són cinc parells d’invaginacions de la paret oral del disc, anomenades bosses, de funció respiratòria. Serveixen també com a desembocadura de les gònades i, en algunes espècies, com a cambres incubadores. Les cavitats celòmiques són reduïdes. Les gònades són variables en forma i en nombre. En general, els sexes són separats, però hi ha espècies hermafrodites. El desenvolupament passa per una larva planctònica anomenada ofioplúteus. La facultat de regeneració d’aquests animals els permet també de multiplicar-se asexualment, per escissió del disc. Els ofiuroïdeus són tots bentònics, generalment litorals i comuns a totes les mars. Habiten amagats entre les roques, algues i altres objectes, o bé colgats al fang. S'alimenten d’invertebrats del fons i de detrits. Es divideixen en dos ordres: el dels ofiúrids i el dels euriàlids. Llurs representants són anomenats en general estrelles de mar amb potes.