Les referències a la patologia ocular es remunten als grecs i als romans i ocupen un lloc important en la medicina àrab; al segle XVIII cal destacar el descobriment de la natura de la cataracta (Brisseau) i el procediment per a extirpar-la. L’impuls més gran, però, fou donat al segle XIX, amb la introducció de l’oftalmoscopi (Helmholtz), com també amb l’obra del cirurgià Von Graefe i amb els estudis fisiopatològics de Donders. D’ençà d’aleshores hom assisteix a un progrés constant d’aquesta especialitat.
Als Països Catalans, ocupa un lloc destacat la figura capdavantera de Josep A. Barraquer (1852-1924), primer catedràtic d’oftalmologia del país i impulsor d’aquesta branca mèdica. També cal esmentar altres noms vinculats igualment al gran desenvolupament de l’oftalmologia catalana, com els d’Ignasi Barraquer, Hermenegild Arruga i Josep Casanovas.