Fill del rei Harald III, s’uní al seu pare en l’expedició contra Anglaterra. Després de la derrota i la mort del seu pare a mans de Harold II de Wessex, conduí la flota fins a Noruega. Regnà conjuntament amb el seu germà Magnus fins el 1069. El seu govern, de caràcter pacífic, fou l’origen del seu sobrenom. Organitzà jeràrquicament l’església del seu regne.