Es tracta d’una subcolònia massaliota, fundada poc després de la meitat del s IV aC com a escala de navegació cap a Itàlia i enclavament militar contra els pirates salis i lígurs. El nom d’Olbia (‘feliç’,‘afortunada’) li fou donat com a signe de bon auguri. De petites dimensions (2,7 ha), té la forma d’un quadrat emmurallat de 165 m de costat i una estructura urbanística ortogonal. La seva ocupació continuà en època romana.