Fill de Joan de Pròixida i de Joana i possiblement net de Tomàs de Pròixida. Heretà les baronies d’Almenara, Palma, Llutxent i Alcosser i per la meitat d’elles litigà amb Caterina de Pròixida (1336). Defensà la frontera contra els sarraïns a Llutxent (1339), participà a la guerra de Mallorca (1342-43) i combaté contra els unionistes de València (1347). Vencedor dels castellans, destruí les terres d’Almansa i Villena fins que foren pactades treves (1351).
Armat cavaller a València (1353), anà amb l’expedició del vescomte Bernat de Cabrera a Sardenya i lluità a les batalles de Quartú i de l’Alguer (1353) com un dels capitans de l’armada reial. En tornar a l’illa amb el rei, s’hi establí; fou nomenat governador de Càller (1355) i el rei li encomanà la restauració i repoblació d’Esglésies. Nomenat novament per tres anys (1357), li fou després ampliat el poder com a reformador (1360). Però el mateix any deixà el càrrec i tornà a les seves ocupacions marineres.
Com a capità de galeres acompanyà la infanta Constança quan anava a casar-se amb el rei Frederic III de Sicília (1360-61). Era camarlenc reial. A la guerra de Castella fou també capità general de galeres; intentà portar reforços a València, assetjada, i ajudà al seu alliberament (1363). Fou enviat a Portugal per tractar una concòrdia amb l’infant Pere (1364). Lloctinent de governador a Mallorca (1365-74), continuà interessant-se per Sardenya i per la seva defensa (1366); hi acompanyà el nou capità Pedro de Luna (1368). Anà a Sicília per rebre el dot de Blanca de Tàrent, comtessa d’Empúries, i un llegat d’Eufèmia de Sicília per a la seva germana, la reina Elionor de Catalunya-Aragó (1370-71). Fet governador de València (1374), intervingué en un conflicte entre Berenguer de Vilaragut i Eiximèn Peres d’Arenós (1379).