Quan l’oli medicinal és aplicat per via parenteral és un injectable oliós. Els procediments més emprats per a llur preparació són la dissolució, la digestió i la decocció. La dissolució és emprada per a l’obtenció d’olis el principi actiu dels quals és totalment soluble en l’oli; n'és un exemple l’oli camforat. La digestió és emprada amb plantes seques que tenen un principi actiu soluble; aquest és el cas de l'oli de camamilla i l'oli de ruda. La planta, en pólvores grolleres, és mesclada amb l’oli i escalfada una o dues hores al bany maria; després hom la passa per una tela i, finalment, la filtra amb paper quan encara és calenta. La decocció és emprada amb plantes fresques, trinxades o reduïdes a pasta; aquestes són mesclades amb l’oli i la mescla és escalfada tot seguit fins a uns 120°C perquè expulsi la humitat. Després hom la refreda fins a uns 60°C i la filtra com en el cas anterior. Els olis medicinals foren molt emprats antigament i encara ho són en medicina popular, generalment per a ús extern.
m
Química
Farmàcia
Oleïcultura