Oligocè

oligoceno -na (es), oligocene (en)

Última sèrie o època del Terciari inferior, compresa entre l’Eocè i el Miocè.

Juntament amb l’Eocè es caracteritza per la presència abundant de nummulits. Hi predominen els materials detrítics amb abundància de trams argilosos. Hi ha també calcàries lacustres i evaporites. Als Països Catalans és regressiu i està mal caracteritzat. L’època oligocena ha durat, com a màxim, dels 38 als 24,6 milions d’anys, i la seva divisió en estatges és força discutida, així com els seus límits concrets. Hom el divideix actualment en dos estatges: Estampià i Catià. A part alguns grups de foraminífers que permeten de definir bé l’Oligocè, com és ara les lepidociclines i alguns nummulits i macroforaminífers, el seu contingut paleontològic presenta una continuïtat notable amb l’Eocè i, pel que es refereix a les faunes de mamífers, amb el Miocè.