Bé que en l’obra d’escriptors de l’època clàssica (entre els quals Tucídides) el terme ja apareix com a referència cronològica, fou l’historiador Timeu (s. IV-III aC) el primer que l’adoptà i l’emprà d’una manera científica com a element de còmput cronològic. Sembla que Eratòstenes en divulgà l’ús. Hom accepta com a data de la primera olimpíada l’any 776 aC, data que serveix per a computar les successives (el 772 aC, la segona; el 768 aC, la tercera, etc). Dins cada una de les olimpíades, hom distingeix, també, rigorosament, el número d’ordre de l’any: el primer, el segon, el tercer, el quart (així és freqüent de trobar una cronologia expressada com segueix: l’any segon de la tercera olimpíada = 767 aC). Cal tenir present, a més, que l’any olímpic no es correspon exactament amb l’any julià: quan hom fa referència, per exemple, a l’any olímpic 356 aC, aquesta data equival a un període comprès entre dos anys julians (final d’estiu del 356 aC - final d’estiu del 355 aC). L’any primer de l’era vulgar (I dC) correspon exactament a l’olimpíada 195. Abans d’aquesta data totes les olimpíades s’escauen en uns anys la xifra dels quals és sempre divisible per quatre. El còmput per olimpíades fou molt difós durant els períodes hel·lenístic i romà (hom el troba com a base de la cronologia d’Heliodor).
f
Cronologia