Correspon al darrer període de l’arquitectura incaica (1460-1540). És feta amb grans blocs de pedra, perfectament tallats i escairats, i els seus alts murs són d’una sorprenent regularitat, sobretot tenint en compte que els inques desconeixien les eines de ferro i la roda. Segons la llegenda, s’hi refugià Ollantay, heroi de la peça literària homònima.