És drenat, a més, pel barranc de Pedralbilla, afluent per l’esquerra del barranc de Carraixet. El bosc ocupa unes 600 ha, i els matollars i pasturatges unes 1.500 ha. L’agricultura és gairebé tota de secà: garrofers, oliveres, vinya i ametllers. Les hortes són prop de la vila, al costat del barranc (hortalisses, tarongers i arbres fruiters). Hom aprofita jaciments de terra per als rajolars d’Alfara i Montcada de l’Horta; han estat abandonades les mines de plom. Des del 1910 ha perdut més de la meitat de la població i des del 1965 s’ha estabilitzat. S’ha desenvolupat força l’estiueig.
La vila (574 h agl [2017], olocauins; 269 m alt.) és a l’esquerra del barranc de Carraixet. L’església parroquial és dedicada al Roser (segle XVIII). Es conserva l’antic palau senyorial dels Vilaragut (segles XIV-XV), senyors de la baronia —després, comtat— d’Olocau, i restes de l’antic castell d’Olocau. Població d’origen islàmic, fou lloc de moriscs (30 focs el 1602) de la fillola de Sogorb; en depenien Marines, Gàtova i Torres. El municipi, comprèn, a més, l’antic castell de Rel, enrunat.