Estudià a Rostock, Leipzig i Wittemberg (1516); fou diaca a Strängnäs i director de l’escola catedralícia. En ésser acusat d’heretgia, GustauI Vasa, de qui era conseller, el féu secretari de la ciutat d’Estocolm i després canceller del regne (1531-33); condemnat a mort pel rei i indultat —s’oposava a l’intervencionisme del rei en l’església— (1539), fou pastor principal d’Estocolm (1543). Des del 1526, que publicà la traducció del llibre de pregàries de Luter, fins a la seva mort, escriví nombroses obres, entre elles també peces dramàtiques.