Bé que hom creu que passen de 400 les olors diferents que l’home pot captar, és possible de reduir-les a 6 de fonamentals: etèria (fruita), fragant (flors), resinosa, picant, pútrida (fètida) i de cremat. Llurs interrelacions poden ésser sistematitzades en forma de prisma. Un gran nombre de les substàncies més flairoses tenen molècules suficientment volàtils perquè siguin vehiculades pel moviment de l’aire. Moltes de les que presenten una bona solubilitat a l’aigua i als greixos són bones oloroses i, per contra, moltes de les solubles només en aigua o només en greix no tenen olor. Dels elements, només set són olorosos: fluor, clor, brom, iode, oxigen en forma d’ozó, fòsfor i arsènic. Moltes olors són degudes a composts orgànics, i les de les flors depenen de petites quantitats d’olis essencials. Tot i que l’anàlisi química ha identificat els principals composts olorosos, les essències botàniques són tan complexes que només poden ésser reproduïdes addicionant-les en petites quantitats a les formulacions sintètiques. La temperatura i la humitat influeixen en la percepció de les olors.
f
Biologia
Química