Fou educat per la seva mare, vídua, en un entorn pietista que tingué una forta influència en la seva obra, marcada pels dilemes que sorgeixen de la consciència i la llibertat, els quals sovint situà en recreacions d’episodis i personatges històrics. Després de graduar-se en literatura per la Universitat d’Uppsala (1964), es dedicà al periodisme, que combinà amb la literatura.
Publicà, entre d’altres, les novel·les Hess (1966), Legionärerna (‘Els legionaris’, 1968, premi del Consell Nòrdic), Katedralen i München (‘La catedral de Munic’, 1972), Musikanternas uttag (‘La partida dels músics’, 1978), Kapten nemos bibliotek (‘La biblioteca del capità Nemo’, 1991), Livläkarens besök (‘La visita del metge reial’, 1999, premi August), Lewis resa (‘El viatge de Lewis’, 2001), Boken om Blanche och Marie (‘El llibre de Blanche i Marie’, 2004), Liknelseboken (‘El llibre de les semblances’, 2013), l’autobiografia Ett annat liv (‘Una vida diferent’, premi August 2008) i les narracions Berättelser från de insällda upprorens tid (‘Contes dels temps dissortats de l’escàndol’, 1974) i Den nedstörrtas ängel (‘L’àngel caigut’, 1985).
Per al teatre escriví, entre altres obres, Tribadernas natt (‘La nit de les tríbades’, 1975), que tingué un gran ressò internacional, Chez Nous (1977), Till Freda (‘A Fredra’, 1980) i Systrarna (‘Les germanes’, 2000). La seva obra fou reconeguda amb el premi Selma Lagerlöf (1997), el premi Nelly Sachs (2003) i el Premi Nòrdic de l’Acadèmia Sueca (2010). També escriví guions per al cinema i la televisió. En aquest vessant destaca la col·laboració amb el realitzador danès Bille August en Pelle erobreren (‘Pelle, el conqueridor’, 1989, Oscar a la millor pel·lícula en llengua no anglesa) i amb Jan Troell (Il Capitano, 1991; Hamsun, 1996).