A l’Upanishad, símbol per excel·lència del brahman-atman (atman) en la seva doble interpretació cosmològica (adhidāivica) o psicològica (adhyātmica).
Cadascun dels elements del mot, és a dir, els sons a, u, m, més la ressonància nasal (ardhamātrā), adquireix una significació particular, segons que es tracti d’una o altra de les interpretacions del mantra.