òmfal

m
Història

A l’antiga Grècia, terme (del grec omfalós, ‘llombrígol’) emprat per a indicar el centre d’una cosa (d’un escut, d’una entitat geogràfica, etc).

Era famós l'òmfal de la terra, a Delfos, on una gran pedra conservada a l’ingrés del temple d’Apol·lo marcava el punt de trobament de les dues àguiles enviades per Zeus des de les extremitats oposades de la terra.