Si la projecció del moviment és regular o harmònica, l’ona resultant, anomenada so, admet una anàlisi a base de cicles o períodes dotats d’una durada, una amplitud, una freqüència i una qualitat determinables; en cas contrari, s’anomena soroll o brogit. Si l’ona presenta un moviment vibratori d’un sol impuls, hom en diu ona simple; si, en canvi, és formada per una combinació harmònica d’impulsos, hom en diu ona composta. A la parla normal el medi sol ésser aeri i les ones són sempre compostes, harmòniques en el cas de sons com ara els vocàlics ([a], [i]), no harmòniques, com en els sorolls de ([s], [š]), etc., o una combinació d’ambdues possibilitats, com a [z], [ž].
f
Fonètica i fonologia