Present en les religions i cultures més antigues (a la religió vèdica, a l’epopeia babilònica de Gilgameš, a Egipte i a Grècia), la veritable oniromància pressuposa que els somnis tenen un llenguatge no comprensible per a tothom i que, per tant, reclamen la interpretació de personatges especialitzats i competents (els endevins babilonis, els mags perses, etc). A l’antiguitat, fou conreada d’una manera ocasional, però tendí a desenvolupar-se i constituir-se d’una manera sistemàtica, pseudocientífica (com ho proven diverses obres hel·lenístiques), i així encara perviu en les supersticions populars.
f
Esoterisme