El 1561 reedità el Llibre de les dones, de Jaume Roig, i edità per primera vegada un conjunt de poemes satírics valencians del final del s. XV (Bernat Fenollar i Jaume Gassull, entre els quals la Brama dels llauradors de l’horta de València, del 1561), precedit d’un pròleg en què defensa el català com a llengua de cultura i exhorta els valencians a no abandonar-lo. És autor, també, de tres sonets en castellà inclosos en la Crónica de Valencia de Martí de Viciana (1564) i d’una Instrucción para saber devotamente oír misa (1571).