onzè

m
Numismàtica i sigil·lografia

onzè o terç de trentí

Moneda barcelonesa d’or, que circulà a la primera meitat del segle XVII.

Creada amb autorització del lloctinent duc d’Alburquerque per llicència del 2 de març de 1618, corria amb un valor legal d’onze rals catalans. També era conegut amb el nom de terç de trentí, moneda coetània. L’onzè tenia un pes (teòric) de 2'35 g i un diàmetre de 17 mm, i porta a l’anvers el bust del rei mirant a l’esquerra i, a sota, les armes de la ciutat; i al revers l’escut coronat amb les barres de Catalunya entre XI i R (marques del valor) i la llegenda Civitas Barcino seguida de la data. La darrera emissió coneguda és la del 1641.