operacionisme

m

Filosofia

Doctrina, propera al neopositivisme i similar a l’instrumentalisme de Dewey, establerta independentment d’aquest darrer per P.W.Bridgman (The Logic of Modern Physics, 1928) i segons la qual el significat d’un concepte és determinat per un conjunt d’operacions i resta d’acord amb una llei semàntica que el relaciona amb un procés, objecte o esdeveniment concrets.

Així, a diferència de les proposicions formals (matemàtiques, lògiques, etc), que manquen de referència operativa, les proposicions empíriques són operativament significatives (significat empíric) si hom pot comprovar-les mitjançant operacions realitzables.