operant

m

Psicologia

Terme bàsic de la teoria del psicòleg nord-americà Burrhus Frederic Skinner desenvolupada a partir del condicionament instrumental.

Es refereix a una unitat bàsica de conducta per a la qual un reforçament és contingent, de manera que hom pot identificar la conducta per les conseqüències que té sobre el medi. Malgrat que un operant es presenti en una situació clarament definida, no sembla possible provocar-ne l’aparició a partir d’un estímul específic.