Sol incloure parts extenses de diàleg i ésser de tema frívol o sentimental. El nom deriva de la similitud amb l’òpera, si bé la música sol ésser basada en ritmes de dansa —sovint el vals— i per a orquestres més reduïdes. Les més destacades s’aproximen a l’òpera còmica, especialment les de J.Offenbach (el popularitzador del gènere a París), A.Messager, Franz von Suppé (que les introduí a Viena), Johann Strauss II i altres. Posteriorment s’hi destacaren Arthur Sullivan a Anglaterra, Franz Lehár, Leo Fall, Karl Millöcker i altres a Viena. Aquest gènere sorgí a la segona meitat del s XIX a França i a Àustria, i s’estengué a tot Europa, especialment a Alemanya, la Gran Bretanya i Itàlia. Tingué vitalitat fins els anys trenta, en què autors americans com Rudolf Friml, Victor Herbert i Jerome Kern crearen la comèdia musical.
f
Música