oposició gradual

f

Lingüística i sociolingüística

Fonètica i fonologia

Oposició fonemàtica en la qual el tret distintiu operant considerat basa la seva facultat diferenciadora en un grau major o menor de la característica fònica que el constitueix.

Així, en català, ho són les oposicions i/ẹ, ẹ/ę, per exemple, si hom considera que llur tret distintiu operant és el grau d’obertura /i/ (primer grau), /ẹ/ (segon grau) o /ę/ (tercer grau).