Aquest concepte, estretament vinculat al marginalisme, complementa la noció d’equilibri individual, tenint en compte l’escassetat de certs béns o recursos. Aquesta accepció individual s’ha fet extensiva a la millor solució possible de qualsevol problema econòmic. Un cert nombre d’autors tendeixen a definir dins un marc donat de dades que actuen com a factors definidors o limitatius les situacions òptimes d’empresa, consum, creixement, distribució o població. Dos temes usuals són els d’òptim d’empresa i òptim de població. L’òptim d’empresa es produeix quan l’empresa ha assolit la seva dimensió més eficient, definida pel punt en el qual el cost de producció per unitat de producció és mínim. En la realitat, la determinació de l’òptim d’empresa es fa difícil de definir, entre d’altres motius per la dinàmica dels factors que actuen de referència i per la dificultat de definir clarament els objectius de la mateixa empresa. L’òptim de població es defineix per aquell volum de població que proporciona una força de treball que, combinada amb d’altres factors de la producció, proporciona el màxim de producció per treballador.
m
Economia