oració de possiblitat

proposició de possibilitat
f
Gramàtica

Proposició que expressa un fet com a possible o probable, sense existència real d’allò que hom formula.

Es construeixen en mode subjuntiu els verbs dependents d’un verb principal que signifiqui possibilitat o impossibilitat: és possible que arribi demà; no pot ser que costi tant; pots pregar-li que t'ho faci. Amb verbs independents hom forma una perífrasi amb el verb deure: devien ser les vuit; deuen haver-ho fet avui; degueren trobar-ne moltes; deurà ser un negoci molt lucratiu. Sovint s’acosten molt a les oracions dubitatives (dubitatiu) o a les interrogatives (interrogatiu).