oració recíproca

f

Gramàtica

Oració amb un verb que exigeix la presència de dos o més subjectes, els quals realitzen i reben mútuament l’acció verbal: ens escrivim molt, s’agafen de les mans.

Algunes llengües, com el quítxua i les semítiques, tene modes recíprocs. En català, només per l’estructura profunda podem distingir una oració recíproca d’una de reflexiva, car l’estructura superficial dels pronoms reflexius i la dels recíprocs és idèntica: les estructures profundes de les frases A embruta B i B embruta A, així com les de les frases A s’embruta i B s’embruta, es manifesten en l’estructura superficial s’embruten.