oració temporal

f

Gramàtica

Modalitat d’oració subordinada que té la mateixa funció que exerceix un adverbi de temps en l’oració simple (Així que puguis, avisa’m. No s’ho creia fins que el va veure).

Les oracions temporals poden indicar simultaneïtat, anterioritat, posterioritat o reiteració d’accions respecte a les que expressa el verb de l’oració principal. Són introduïdes mitjançant les conjuncions o locucions conjuntives temporals: quan, així que, mentre, mentre que, llavors que, tan aviat com, tot seguit que, des que, d’ençà que, cada vegada que, sempre que, abans que, després que, fins que.