Orange

Província de Sud-àfrica, delimitada pel riu Orange al S, pel Vaal i la província de Gauteng al N i per Lesotho a l’E.

La capital és Bloemfontein. És constituïda per una gran plana inclinada de l’E (1 500 a 2 000 m) a l’W (800 a 1 200 m). La recorren nombrosos afluents de l’Orange i del Vaal. La població és predominantment bantú. L’agricultura té com a conreus principals els cereals. La ramaderia (bestiar boví i oví) és molt important. Destacats jaciments d’or a Odendaalsrus, al NW, i de diamants al SW, a la regió de Kroonstad; a la vall del Vaal és molt notable l’explotació de les mines d’hulla de la regió de Parys i de Vereeniging. La indústria, poc desenvolupada, es concentra a la capital i als centres del nord (fàbriques de teixits, farineres, maquinària agrícola, productes farmacèutics). La política britànica al Cap i Natal féu que bòers de tots dos territoris s’establissin al nord del riu Orange el 1836 i el 1843, respectivament. El 1845, però, foren sotmesos per la Gran Bretanya, i llur país esdevingué la Colònia del Riu Orange (1848). La lluita amb els sothos provocà la retirada britànica del territori (1852), que fou reconegut com a estat lliure (Convenció de Bloemfontein, 1854). Més tard, hom hi descobrí diamants i la Gran Bretanya el sotmeté a la colònia del Cap. El 1896 Orange s’alià amb el Transvaal contra els britànics, que venceren i convertiren aquella en colònia (1900). El 1907 assolí l’autonomia, i el 1910 s’incorporà a la Unió Sud-africana. El 1994, amb la nova divisió administrativa de Sud-àfrica, passà a denominar-se oficialment Estat Lliure (Free State).