De primer adoptà el nom de Nova Milícia, i fou aprovat pel rei Alfons I, que el dotà de terres. Posteriorment, els seus membres es digueren confrares de Santa Maria d’Èvora i, després d’emparar-se del castell d’Aviz, prop d’Èvora, prengueren la denominació definitiva. L’any 1162 fou dotat de constitucions i posat sota la regla de sant Benet. Aprovat pel papa, el 1192, gaudí de grans riqueses. Del 1213 al 1385 estigué sota l’autoritat de l’orde castellà de Calatrava. El 1550 el papa uní el gran magisteri de l’orde a la corona portuguesa. El rei Joan li donà com a senyal en camper d’or una creu flordelisada de simple cantonada de dos ocells de sable enfrontats en els cantons inferiors. Calia provar la noblesa dels setze primers cognoms per a entrar-hi com a cavaller. El 1789 fou reformat per la reina Maria I, que el secularitzà, transformant-lo en orde de mèrit militar. Darrerament la insígnia de l’orde ha estat una creu llatina flordelisada de sinople i perfilada d’or. La banda de la qual penja la creu és verda, i el mantell de cavaller, blanc.