La fundació fou feta amb consentiment de fra Rodrigo Gonçalves, aleshores comanador de Castella i lloctinent del mestre templer d’Alfambra, fundador el 1174 de l'orde de Santa Maria de Montgaudi. El rei dotà la nova casa amb terres del terme de Terol, la vila de Castellot i amb un vassall en poblacions de més de cent habitants d’Aragó, el Principat de Catalunya, Provença, Roergue, Millau i Gavaldà. Li atorgà també franquesa de lleuda, passatge, pontatge i altres imposicions. El centre havia d’ésser Terol, i totes les cases haurien d’obeir el mestre resident en aquesta ciutat. Havien de seguir la regla d’Alfambra o del Cister i els frares d’Alfambra reconeixerien com a superior el mestre de la casa mare o Hospital del Sant Redemptor. La quarta part de les rendes havien d’ésser destinades a la redempció de captius. El 1189 fou nomenat el comte Rodrigo Gonçalves com a preceptor i el rei li confirmà les possessions. Amb tot, l’orde no pogué resistir la competència dels grans ordes militars i durà només fins el 1196, que fou incorporat al Temple.