ordenança

f

Dret administratiu

Norma obligatòria que dicta qualsevol autoritat no legislativa per al bé públic, normalment les administracions locals en l’àmbit de llurs competències, tot aplicant una llei o un decret i que s’anomena poder reglamentari.

A voltes, i sota l’aparença d’una ordenança, hi ha veritables lleis. Des de les lleis municipals espanyoles del s XIX, els ajuntaments eren facultats per a la formació i aprovació de les seves ordinacions locals, a voltes com a ordinacions generals que abasten tota la vida del municipi, i altres sobre determinats aspectes o serveis, com construcció, higiene, vigilància, cos de bombers, policia de mercats, camins i vials, funcionaris, etc. Seguint aquests principis, la llei municipal de Catalunya de l’any 1933 també donà aquest dret als ajuntaments.