ordinació baronial

f
Història del dret català

Ordinació feta per un baró.

Als s. XIII-XVIII, tenien el ius edicendi, o sia, la facultat de fer ordinacions amb la limitació de no poder infringir el dret comú o les constitucions de Catalunya. En territoris baronials d’alguna importància, formats per diverses batllies i termes de castells, es regulen per via d’ordinació matèries tan diverses com el dret processal, les taxes de notaris i escrivans, la pesca, la repressió de la blasfèmia, la seguretat de camins, etc. A voltes, l’acció dels barons o dels seus procuradors generals i governadors, s’estén a aprovar ordinacions fetes i proposades per les mateixes universitats dels llocs i viles sobre policia de mercats, higiene o exaccions locals.