Després d’unes Ordinacions del rei en Pere de l’any 1340, que no foren altra cosa que un recull de normes disperses, el mateix Pere el Cerimoniós promulgà unes Ordinacions navals d’Aragó, la redacció de les quals fou obra del conseller del rei i almirall Bernat de Cabrera; fou el primer pas d’una legislació marítima militar, que cap altra potència naval del seu temps no havia pogut formar amb tanta perfecció, i tingueren llarga durada. El 1653 Felip IV donà les seves ordinacions per a l’esquadra del mar Oceà, mentre que per a la Mediterrània conservava l’aplicació de les de Pere III de Catalunya-Aragó. Després de la curta durada d’unes ordinacions generals de la marina de guerra de l’any 1748, calcades de la normativa francesa, foren promulgades, per a tot l’Estat espanyol, les de l’any 1793, que conservaren pel que feia a administració de justícia i el dret penal les del 1748. Unes noves ordinacions estigueren vigents només des del 1803 al 1806, després hom retornà a les del 1793. La part penal que subsistí de les ordinacions del 1748 fou reformada el 1888 pel codi penal de la marina de guerra espanyola i la instrucció del 1873. En 1875 fou publicada una refosa de les ordinacions navals del 1793 posada al dia segons les diverses normes reglamentàries posteriors.
f
Història del dret
Història del dret català