El preàmbul que duu el seu text deixa en la incertesa els extrems relatius al seu origen, data de redacció, caràcter normatiu, etc, fet que ha donat lloc a diverses opinions. El més probable és que es tracti d’una recopilació privada feta per un tal Sanctacília, potser jurista o pràctic en edificació, a mitjan s XIV, que hauria recollit bàsicament unes ordinacions fetes per un rei Jaume (probablement Jaume II de Catalunya-Aragó), amb consell dels prohoms barcelonins, i alguna altra redacció privada de fons consuetudinari. El cos total del text és format per setanta capítols, dedicats tots ells a la regulació de les qüestions derivades del veïnatge dels predis i edificacions rurals o urbanes, i principalment de les servituds que hi requeien. Bon nombre de tals capítols presenten una similitud amb d’altres de la primera part del Recognoverunt proceres
, però amb una redacció més desenvolupada. Encara que originàriament les Ordinacions
eren pensades per a la ciutat de Barcelona, la pràctica les estengué ben aviat a tot Catalunya, llevat de Tortosa (que tenia ja una regulació completa de les servituds urbanes en el seu Llibre de Costums
) i, a més, foren el model d’algunes altres d’ordenades per algun consell municipal (com el de Vic, el 1603). El text fou inclòs en les recopilacions de Constitucions i altres drets de Catalunya
i, pel seu caràcter pràctic, les Ordinacions
foren repetidament editades amb glosses adients fins a l’actualitat. També foren traduïdes al castellà. L’actual Compilació del Dret Civil Català
(1960) recull la doctrina fonamental continguda en les Ordinacions
sobre servituds i relacions predials.