La majoria dels ordinadors personals estan basats en un microprocessador CISC, amb un conjunt d’instruccions que pot superar els 100 elements. Els microprocessadors CISC no tan sols disposen d’un gran nombre d’instruccions, sinó que aquestes poden ser d’una complexitat bastant elevada (per exemple, moure el contingut de posicions contigües de memòria a una altra ubicació, fins que no es compleixi certa condició). L’ús de microprocessadors CISC es basa en la idea que es poden preestablir quines són les operacions que més habitualment voldrà realitzar un programador, i per tant es poden incorporar com a instruccions del llenguatge màquina del microprocessador. D’aquesta manera es pot simplificar la programació dels microprocessadors: tot el que es necessita és present com una instrucció del llenguatge màquina. Malgrat tot, el gran nombre d’instruccions en dificulta el domini i l’aprofitament per part del programador. D’altra banda, cal tenir present que la complicació interna de les instruccions CISC fa que la seva execució pugui ser bastant lenta (uns quants cicles de rellotge). L’alternativa a la tecnologia tecnologia CISC és la tecnologia RISC.
m
Electrònica i informàtica