En l’ordissatge, el fil és enrotllat en les bobines d’enrotllament creuat o en els rodets amb enrotllament paral·lel que guarneixen la fileta, la qual alimenta l’ordidor amb un gran nombre de fils simultàniament, generalment de 200 a 600. La major part d’ordits són sotmesos en sortir de l’ordidor a l’operació de paratge. Freqüentment el nombre de fils del plegador és inferior al necessari i llavors cal reunir els fils de diversos plegadors en un de sol, operació que és feta en un cavallet a propòsit o bé alimentant la màquina de parar amb diversos plegadors, simultàniament. Seguidament cal passar l’ordit per les laminetes del paraordits, pels lliços i per la pua de teixir. Però si el teler acaba de teixir el mateix article, és més rendible nuar els ordits. Excepcionalment hi ha telers, com els de teixit Cord per a pneumàtics i alguns de catifes, que empren un ordit procedent directament dels rodets d’una fileta situada darrera del teler. En les màquines de gènere de punt per ordit, aquest està format per diferents plegadors de poca amplada, anomenats formatges, juxtaposats. En els telers de cinteria, cada veta té el seu propi ordit enrotllat en un curt rodet. En els antics ordidors manuals, l’ordit obtingut no s’enrotllava, sinó que s’entortolligava d’una forma anomenada cadena d’ordit i d’aquesta manera el rebia el teixidor.
m
Indústria tèxtil