En les llengües d’una morfologia més rica per llurs variades possibilitats de flexió, com el llatí, l’ordre dels mots en la frase és molt més lliure que en moltes llengües que han de compensar una certa manca de recursos morfològics amb una particular fixesa en l’ordre dels mots. De fet, però, totes les llengües presenten casos en què l’ordre dels mots en la frase és rigorosament fix i d’altres en què permet una major llibertat. Donat un ordre considerat gramaticalment habitual o lògic (usat comunament com a recurs per a distingir entre el subjecte i l’objecte del verb, nucli de la frase, o entre un element modificat i un element modificador), el marge de variació lliure permès sol respondre a intencions de valor expressiu, és a dir, a un ordre psicològic.
m
Gramàtica