Limita amb els estats de Washington al N, Idaho a l’E, Nevada i Califòrnia al S i el Pacífic a l’W. La capital és Salem (136.924 h [2000]). Prop de la costa s’alça la serralada Costanera, separada de la serralada de les Cascades per la depressió de Portland i Albany. Més a l’E s’obre l’ampla vall del riu Willamette, molt poblada. El sector oriental de l’estat és un altiplà semiàrid, amb conques closes i massissos muntanyosos (Strawberry, Steens). Hi ha explotació forestal racionalitzada de boscs d’avet Douglas, amb exportació de la fusta a tot el país i fabricació de pasta de paper. La vall de Willamette i el baix Colúmbia són les principals àrees agrícoles, amb farratge, blat, patates, fruites i verdures. Ramaderia de llet i avicultura. La població, de densitat feble (12 h/km2), es concentra en prop del 70% a les conurbacions de Melford, Salem, Eugene i Portland, que és la ciutat més populosa i el port principal i el tercer de la costa nord-americana del Pacífic, després de Los Angeles i San Francisco.
Habitat per tribus iacones, atapascanes, salish i altres, les costes foren explorades per Bartolomé Fenelo (1543) i Vizcaíno i Aguilar el 1603, i per alguns anglesos, com Francis Drake (1579). Fou disputat per espanyols, anglesos, russos i nord-americans, però l’interior del país fou explorat pel nord-americà Francis Gray el 1792. El 1818 els anglesos acceptaren un condomini amb els nord-americans. Gràcies a l’Oregon Trail, a mitjan segle XIX s’inicià un fort corrent immigratori a la zona, que esdevingué territori el 1848 i el 33è estat de la Unió el 1859. El descobriment de mines d’or el 1861 atragué molts immigrants i provocà un alçament de les tribus índies, que no foren sotmeses fins el 1889. La inauguració del ferrocarril el 1884 ajudà eficaçment a l’expansió d’Oregon i possibilità una ràpida industrialització.