Certs caràcters dentaris i la cara curta l’aproximen als homínids, i la pelvis és típica dels bípedes. L’excessiva longitud dels braços o braquiació, com també el fet de tenir les cames curtes, demostren una especialització en direcció paral·lela als antropoides. Hom creu que habità fa uns 10 milions d’anys en els boscs que envoltaven els llacs i pantans formats pels desguassos de la serralada dels Alps. En l’estudi biomecànic de les extremitats dels oreopitecs realitzat en Evidence of Hominid-like adaptations to precision grip in the Hand of European Miocene Ape Oreopithecus (1999), de M.Köhler, S.Moyà i L.Rook, es demostrà que tenien una major adaptació manipuladora de les mans, pel fet de disposar d’un polze oposable i una locomoció bípeda diferent de la humana. Per tant, l’origen del bipedisme com a locomoció de forma habitual no ha estat pas un fenomen exclusivament dels simis hominoides, com poden ésser els australopitecs i els humans, sinó que també s’ha donat en altres simis antropoides no hominoides de fa entre 8 i 9 milions d’anys. Aquest hominoide mostra una reducció en la mida dels ullals en comparació del seu avantpassat Dryopithecus i de manera similar al ximpanzé pigmeu Pan paniscus. Aquesta reducció es correlaciona amb una dentició petita generalitzada i, possiblement, amb limitacions estructurals imposades per la disminució del prognatisme (que comportaria menys espai disponible a les mandíbules per al desenvolupament de les dents en l’adult).
m
Zoologia
Antropologia