orfeó

orfeón (es), choral society (en)

m

Música

Societat o agrupació coral.

orfeons i societats corals catalanes

Els orfeons han tingut una importància excepcional als Països Catalans, on aparegueren vers el darrer terç del s XIX, inspirats en les corals fundades a França poc abans i com a continuació dels cors de Josep Anselm Clavé. Quasi totes les poblacions del Principat i un gran nombre de les del País Valencià i de les Illes han tingut llur orfeó. El paper d’aquestes organitzacions en el renaixement coral i en la vida musical catalana ha estat decisiu. Els precedents foren la societat coral La Fraternitat (1850), fundada per Clavé, i l’Orfeó Barcelonès (1853), creat pels germans Pere i Joan Tolosa. Posteriorment aparegueren, entre altres, l'Orfeó Català (1891), l'Orfeó de Sants (1901), l'Orfeó Lleidatà (1902) l'Orfeó Gracienc (1903), seguits per un gran nombre d’agrupacions similars, entre les quals han destacat l’Orfeó Badaloní, l’Orfeó Atlàntida, el de Les Corts, l’Enric Morera de Sant Just Desvern, l’Orfeó Laudate i el Núria de Barcelona, el Mataroní, el Manresà, el de Sallent, el de Sabadell, el Tarragoní, el Tortosí, l’Universitari i el del Micalet, de València, i el Republicà Balear, de Palma. L’any 1917 es formà, al Principat, la Germanor dels Orfeons de Catalunya, institució de la Mancomunitat. La Germanor celebrà aplecs comarcals a Manresa (1918), Vic (1921), Figueres (1922), Reus (1923) i, després de la Dictadura de Primo de Rivera, a Manresa (1931), Tàrrega (1932) i Terrassa (1933). Hom celebrà també assemblees a Manresa (1918 i 1931) i a Vic (1920). L’any 1930 se celebrà a Montjuïc el Festival dels Orfeons de la Germanor, amb una nodrida participació, i el 1934, amb motiu de les festes commemoratives de la República, se celebrà a Barcelona una reunió dels orfeons de la ciutat, amb més de tres mil cantaires. Després de la Guerra Civil de 1936-39, no fou fins a mitjan anys cinquanta que el moviment orfeonístic recuperà la seva vitalitat. L’any 1960 es constituí el Secretariat dels Orfeons de Catalunya, que el 1982 es convertí en la Federació Catalana d’Entitats Corals. Actualment són inscrits en aquesta entitat una seixantena d’orfeons.

A la resta de l’Estat espanyol el moviment orfeonista del s XIX fou molt més reduït i afectà principalment el nord; els grups més destacats són l’Orfeón Donostiarra, fundat el 1897 a Sant Sebastià, i l’Orfeón Pamplonés, creat el 1891.