Col·locada, al principi, sota l’autoritat de Fridtjof Nansen (1921-24), restà lligada a l’oficina internacional del treball (1925-29), i el 1931 la Societat de Nacions creà una oficina internacional de refugiats, encarregada de prosseguir l’obra d’aquesta organització, fins a la seva liquidació el 1938. El 1922 Fridtjof Nansen, sota els auspicis de la Societat de Nacions, creà el passaport que portà el seu nom (Passaport Nansen), el qual permetia d’atribuir una identitat als refugiats que no poguessin recórrer als serveis de l’estat d’on procedien. Aplicat, en principi, als refugiats russos en 51 estats, fou atribuït també als refugiats sirians i turcs en 35 estats. Vàlid únicament per als refugiats col·locats sota la protecció de l’organització Nansen (1928), aquest passaport concedia al titular el dret a residir a l’estat que l’havia concedit (1926). Posteriorment alguns estats impugnaren aquesta decisió.