Inicialment consistia en l’acoblament d’una o més veus a una melodia litúrgica anomenada veu principal, que procedia del cant pla. Al segle XI aparegué l'organum lliure, en el qual les veus evolucionen per moviments contraris. Els organa poden ésser a dues veus (duplum), a tres (triplum) i a quatre (quadruplum). Hom conserva còdexs del segle XII que contenen organa anònims; els principals compositors d'organa foren Leoninus i Perotinus, pertanyents a l’escola de Notre-Dame de París.
m
Música