El terme, del grec ‘όργια (pl), que significava originàriament ‘acte ritual’, passà a designar els ritus dels cultes secrets i, més tard, els cultes de Dionís. L’origen d’aquests actes es troba, però, entre les institucions de nombroses religions primitives i consisteix en l’abolició temporal de les normes —molt sovint de les normes sexuals— que regulen la vida d’un poble. Atès que en molts pobles agrícoles la celebració de les orgies rituals coincideix amb els moments culminants del conreu dels camps, alguns estudiosos de les religions intentaren d’explicar-les, durant el s XIX, basant-se en la màgia simpàtica: el desfogament de les energies sexuals serviria per a promoure la fertilitat de la terra. Hom pensa, però, que les orgies són explicades pel desig —comú a tots els pobles— o per la necessitat psicològica de descarregar, de tant en tant, les energies que es troben reprimides per un rigorós sistema de normes i de prohibicions. Hom creu també que en l’orgia hi ha una realització ritual del desordre, com a condició de la renovació radical de l’ordre. Algunes formes atenuades de l’orgia ritual han perdurat, a través del paganisme, en la vida cristiana medieval (caps d’any, carnestoltes, revetlles, mascarades, etc) i subsisteixen encara avui en el folklore.
f
Religions de Grècia i Roma